(Fugida V): Mort relativa

Sempre havia pensat que la vida era com un d’aquells objectes que, a mesura que passa el temps, perden el valor i et va costant menys abandonar. No basava aquest pensament en una idea nihilista de l’existència. Al revés. Pensava que allò era bo. Era positiu que la vida perdés valor a mesura que avançava, tranquilitzava pensar que en el moment final haguéssis après a relativitzar aquella gran pèrdua com era extingir la teva pròpia existència.