OVNI 2008: Globalització, liberalisme i capitalisme ben identificats

Enguany ha tancat el festival OVNI 2008. Una cita ineludible pels amants als documentals i reportatges transgressors, socials, anti-sistema i alhora interessants per tothom. Per exemple, és gràcies al festival OVNI 2006 que vaig entendre moltíssima part del conflicte Israel-Palestina quan vaig veure “Peace, Propaganda and the Promised Land: The US Media on the conflict Israel-Palestina”.

I és gràcies al d’enguany que m’he refermat en algunes de les sospites anticapitalistes i totalment contràries al liberalisme salvatge que avui governa el món occidental. Model que desgraciadament gairebé tothom, i sobretot el món asiàtic, vol copiar pensant que seran més feliços i viuran millor. Un desastre.

Primer vaig tenir el plaer de veure un reportatge anomenat “Office Tigers” (Liz Mermin, 2006), que explicava a la perfecció el nou colonialisme occidental a països com l’Índia, on empresaris blanquets volen imposar el model occidental d’empresa, de competitivitat, de relacions socials basades en el món laboral, de la concepció i optimització del temps, del perillós i equivocat axioma capitalista “temps=diners” i fins i tot de com ha de vestir cada treballador per oferir una imatge més agradable a ulls d’un occidental. El mètode és ben senzill: el documental només ens mostra, sense cap narrador, situacions que es viuen en aquella empresa. Des del tracte superb i prepotent cap als treballadors fins al “Where’s your tide?” (On és la seva corbata?) gairebé fetitxista del propietari cap a tots els treballadors que van tenir la mala sort d’oblidar-la el dia que el cap es feia el simpàtic davant de la càmera. Els periodistes que han gravat el documental van vendre la moto als directius de l’empresa de que volien fer un reportatge per enaltir la gran feina que havien fet, i això els va donar via lliure per estar presents a totes les reunions. Si podeu, mireu-lo. I si treballeu a una gran multinacional, prepareu-vos per agafar mania als vostres caps. No l’he pogut trobar on-line, però us el recomano moltíssim.

Un segon documental, produït a Suècia i que es diu “Surplus: Terrorized into being consumers” (Erik Gandini, 2003), va ser el segon plat anticapitalista del festival. Més demagògic, sensacionalista i radical en el seu missatge que “Office Tigers” i pel meu gust massa exagerat. Però serveix per constatar el rumb boig a que ens condueix el consumisme descontrolat al que estem avesats. I a més és molt amè. Basen tot el vídeo en les idees de John Zerzan. Estic d’acord en tot el que diuen, però espero que la solució definitiva no hagi de ser la que es proposa i que trobem una alternativa. El podeu veure sencer si voleu just aquí abaix, o clicant aquí, o potser us funcionarà millor al Youtube, que hi és, però en set parts.

També va haver-hi d’altres documentals amb temàtiques diferents i interessants.

El més dur, però alhora el que més em va agradar, va ser Fallujah (Deep Dish TV, 2005), un documental creat entre cineastes iraquians i nord-americans que em va tenir colpit durant la mitja hora que dura i que em va arrencar alguna llàgrima d’impotència. S’explica la situació que va viure aquesta ciutat l’any 2004 i que avui encara dura, arrel de la segona guerra a l’Iraq. La premsa ha comparat la situació amb el que va viure la població civil de Gernika o Groznic. El recomano moltíssim. Podeu veure’l clicant aquí, impossible posar-lo directament al bloc.

Un altre va ser el “Tunnel Trade” (Saeed Taji Fauroki, 2007), 21 minutets i molt interessant perquè explica els túnels que els palestins de Gaza construeixen a la frontera amb Egipte, justament a Rafah, on fa pocs dies Hamas va atacar la frontera i va quedar oberta durant uns dies. Aquests túnels creen molta controvèrsia fins i tot dintre de Palestina, ja que alguns asseguren que els volen per aconseguir, per exemple, medicines que Israel no deixa entrar al país, i d’altres creuen que s’usen per entrar-hi armes que alimenten la guerra entre les diferents faccions àrabs. Mireu-lo al mateix bloc o aquí.

O “The Mall”, 12 minuts on s’expliquen les dificultats d’alguns palestins que treballen a Israel per travessar la frontera des de que s’ha endurit el règim fronterer i que han optat per viure com sense sostres en un gran magatzem per acabar, en condicions infrahumanes.