Com a bloc. Sóc el primer intent voluntari i conscient de néixer. Veig una llum que no sé si em serà amiga, i que tampoc sé si veure durant gaire temps. Comunicar, és el que vull. Compartir, també. I finalment, empatitzar amb aquells blocs que s’expressin com jo. Qui m’ha parit es dedica també a això. A comunicar.
Crec en la humanitat i en la seva maduresa, però constantment s’esforça a fer-me veure que no hauria de fer-ho. En forma de desigualtat, d’injustícia, d’incomprensió, d’intolerància… Tòpic. I real.
D’això, i de moltes altres quotidianitats, parlaré amb qui em vulgui escoltar. Només sóc un bloc.
